Homer vs. Barack
Els corresponsals de la premsa europea als Estats Units acostumen a coincidir en un punt. Barack Obama és majoritàriament rebutjat – encara que a vegades es facin servir eufemismes- per part dels treballadors blancs en estats industrialitzats. Es tracta d’un segment de població en regressió numèrica, que tradicionalment ha votat demòcrata i que, també habitualment, ha estat considerat com una mena de barrera democràtica davant les agendes que provenien d’un rerapaís agrari, insolidari, violent, fanàticament religiós… El perfil era, i és, el d’homes i dones blancs de classe obrera o mitja, que viuen en àrees residencials allunyades dels centres urbans, amb una renda estable però que se situa per sota del 50.000 dòlars l’any. Individus que no han passat per la universitat, poc o gens sofisticats i força conservadors en matèria de valors i costums.
Bé, doncs ara resulta que aquests col·lectius han passat a ser objecte de caricatura per la premsa que es diu de progrés. Antonio Caño, el corresponsal de El País a Washington escrivia fa pocs dies, després de les primàries a Ohio i Pensilvània, el següent: “Es un grupo difícil de comparar con los de otros países, que se puede estereotipar como el empleado de una gran factoría que bebe unas cuantas cervezas tras su trabajo, que va a la iglesia los domingos y sale a cazar patos los sábados”. Ras i curt, tot i que no tenia el coratge de dir-ne el nom, estava retratant Homer Simpson. Homer, pel que sembla, no votarà Barack. Pitjor encara, si decidís aixecar-se del sofà, ho faria per Hillary Clinton!!!
Els demòcrates als Estats Units, com les esquerres democràtiques a Europa, han de gestionar la desafecció creixent d’unes classes i d’uns individus que, pel que sembla, menyspreen. Amb matisos, el cert és que no resulta tan allunyat el model clàssic de relació establert entre demòcrates i treballadors americans amb el que hi havia entre la socialdemocràcia, d’una banda, i la classe obrera europea, de l’altra.
Photo by Barbara Kinney
És clar que les estratègies propagandístiques d’Obama posen l’accent en la pròpia estima de la ciutadania per fer realitat un futur més afalagador i estable (no es pot adduir un horitzó d’emancipació quan aquest ja està aquí).
Però, entre línies, es pot percebre una profunda desconfiança. La mateixa que practica l’esquerra exquisida a aquesta banda de l’Atlàntic. Sembla com si esperessin – allà i aquí?- que Lisa, la filla saxofonista del gran Homer, es faci gran i tingui dret de vot. I que, mentrestant, el seu principal malson no sigui tan que guanyi la dreta, o que aquells a qui menyspreen acabin votant per opcions ultraconservadores, populistes de dreta o nacionalistes, com imaginar-se que la imatge de sota es faci, ni que sigui indirectament, una realitat
pd. Article conjunt, i molt més acadèmic, amb Genís BARNOSELL a
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2825364
Pues bueno, a pesar de lo que diga Caño, yo también creo que esos hombres y mujeres blancos que rechazan a Obama tienen bastante analogías con segmentos sociales similares de nuestro país, al menos, en Málaga, donde el PP está ganando en las municipales en barrios y zonas que tradicionalmente se consideraban como “feudos” de la izquierda, tales como Carretera de Cádiz, Suárez, etc. Para quienes no conocen esta ciudad, barrios populares levantados por la especulación postfranquista, con una altísima densidad de población y sin apenas zonas verdes ni otros equipamientos característicos de una sociedad del bienestar, y donde se viene votando elección tras elección a las derechas (entre paréntesis, porque no deja de ser puntual: sólo en las últimas generales –que no municipales, insisto- se ha resquebrajado algo esa dinámica). ¿Dónde estarían a mi juicio las mayores diferencias, que probablemente aquí el lugar de la iglesia lo ocupa la cofradía y la caza del pato la sustituye el partido de futbol del sábado o el domingo (los béticos lo pueden leer como “furbo”). Y es que, en el fondo, aunque algunos puedan tener carnet de cualquier formación de izquierdas, no dejan de ser conservadores en materia de valores, costumbres y –añado- política. Es más, sería precisamente esos que tienen “carnet de izquierda”, los que harían diferir los resultados de las municipales respecto de las generales, votando aquí al candidato “propio”. Lo que no obsta para que desde esa izquierda “exquisita” se denoste y se descalifique a esos sectores sociales. Pues, en el fondo, y por paradójico que pudiera parecer, esa izquierda se “lleva” mejor con sectores sociales que, aunque son también conservadores, en este caso incluso en lo social, tienen la ventaja con respecto a aquellos de que también son “exquisitos”. Ya se sabe cómo tradicionalmente a “la gente bien” –sea ideológicamente de donde sea- le viene larga la rudeza de los “malos modales de “la plebe”. Pero para que esta respuesta no se parezca demasiado al texto que la origina, yo me atrevería a sugerirle a las izquierdas con vocación de poder, que aprendiesen algo de la historia social y política de los dos últimos siglos, porque tal vez así se darían cuenta de que en el proceso de consolidación de la democracia en Europa, las clases medias ilustradas, y radicales, jugaron un papel de capital importancia. Y concluyo, ¡ojo!, que no se trata de primar ni sobrevalorar el papel de las élites. En absoluto. Sólo que si nos tienen que cortar la cabeza, probablemente lo haga mejor un médico que un charcutero.
Benvolgut Àngel,
El que succeeix entre la “white working class” i Barak Obama és més simple. No poden suportar la seva retòrica buida i les seves reiterades “hopes”. La majoria han vist com el seu status ha estat erosionat reiteradament en nom de les “hopes”, el progrés i algunes quantes bajanades més, mentre han contemplat com els “investors”, és a dir, els especuladors professionals, no han parat de jugar amb els seus fons de pensió o apropiant-se dels marges de les rebaixes salarials o enriquir-se mercè a les rebaixes fiscals. Que Obama els parli de “hopes” sense comprometre a redreçar una situació -eliminació del TLC, límits i regulacions econòmiques, impostos més equitatius,… els deu deixar, simplement indiferents.
La Clinton tampoc és que faci trempar massa. Tanmateix, els recorda lleugerament a Keynes -tot i que en una hipotètica victòria, ja veuríem. És allò que alguns analistes malintencionats en parlen de la “vella esquerra” -tot afegint l’adjectiu “vella” per tal de desqualificar-la, mentre que la “nova” és la que sempre acaba beneficiant els mateixos.
Quina pena que enguany no es presenti Ralph Nader!
Ah!, Àngel, i felicitats pel blog. De moment el tens “molt professional”. El meu -com no podia ser d’una altra manera, és força més anàrquic-
http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez
Ah, i si vols conèixer alguns aspectes de la vida personal de la Chacón i els meus contactes amb la seva família;
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/56574
Una abraçada
Xavier
Treballo al cinturó industrial de Barcelona com a professor de secundària i en aquest existeix un nombre més notable de Homer Simpson. És més,molta d’aquesta gent es considera membre de la classe mitjana i, fins i tot, pensen que són intel.lectualment potents. Són un tipus de gent que creuen que per donar classe no és necessari saber de la matèria corresponent sinó que amb una mica de testosterona n’hi ha prou. Molts d’ells no tenen cap mena d’estudis, però els més espabilitats han organitzat els negocis privats més diversos i han triomfat relativament en una societat on l’exemple Gil i Gil segueix essent molt més que vàlid per a molts d’ells que la promoció acadèmica. Aquest segment de població s’escora, segons les circumstàcies, entre el vot conservador i el vot progressista, que traduït al català vol dir entre CiU i PSC-PSOE. Perquè el més sorprenent és que, tot i ser castellano-parlants, consideren que són castellano-parlants nostrats i veuen el conservadorisme pepero massa clerical i aquests Homers neocons o neoprogres (segons com vagi la cosa)són més aviat ateus.Per què no votarien Obama? Lògic, perque el veuen un setciències. O sigui, i en el seu llenguatge:”un listillo”. Per què votarien Hillary? Per testosterona, perquè creuen que té pebrots de lluitar, com ells, en un món de taurons. Després se n’adonarien que han votat una dona, però d’entrada haurien aturat el “listillo”, perquè amb ells ningú els hi dona lliçons. I aquesta és la imatge que tenen dels mateixos professors: “unos listillos que vacilan de saber más que ellos”. Craso error. El de ellos y el mío.
David Martínez Fiol.