Fracturas identitarias
Septiembre 10, 2008
Dándole vueltas a lo de Roquetas, en EL IMPARCIAL
La competencia por la hembra, entre machos jóvenes, siempre ha contribuido a elevar las dosis de violencia ambiental. Biología en estado puro. Testosterona e identidad.
El nostre equip a la final de la Copa Catalunya, els altres es treuen la màscara i fan el ridícul. Por mi trabajo entiendo mucho de inmigración y el problema no es la población autóctona que desarrolla actividades lícitas. En Barcelona conozco una calle en concreto (pero hay nuchas) en la que varios edificios están ocupados por marroquíes y argelinos que se ODIAN entre ellos y otros edificios los habitan dominicanos. Pués bien ninguno de estos grupos “soporta” a los otros. Y saben una cosa: los mimbres que hacen que no explote una verdadera guerra en pleno centro de barcelona ( con minúscula que la cidad se lo ha ganado) son los pocos habitantes del pais que de racistas no tienen nada. Debe ser verdad que tenemos los políticos que nos merecemos.
Hola Àngel, em reincorpore també al teu blog en aquesta “reentré” al nou curs. He llegit el teu article i, tot i que m’agradaria contradir-te, he de convenir amb tu que el tema de Roquetas és tota una senyal del que, per desgràcia, pot ocórrer en el futur. Si Roquetas és una ciutat relativament petita i ja ocorre -de forma aïllada, però ocorre- el que veiem, què no pot passar a les grans metròpolis.
A València ja hi han carrers -prompte barris sencers- amb autèntiques colònies de xinesos, magrebins, romanesos… Són una mena de trassumptes de “China Town” o “Harlem” en versió cassolana, amb menys glamour. Al meu poble ja fa anys que tenim mesquita, carnisseria per a musulmans… i fins i tot un Kebab!!
En fi, tot molt multicultural, molt global i molt plural. El problema és que hi ha gent que no comparteix aquesta opinió. En el cas de Roquetas, vaig escoltar a una mena de portaveu d’ètnia gitana (no he sabut mai si els gitanos són ètnia o raça, o ambues, o cap) dient que: “aquí en Roquetas no somos racistas y menos nosotros que somos gitanos”. Com dius tu al text, a Espanya no som racistes, som tots molt democràtics, molts amables i simpàtics. El problema -un dels problemes vaja- és que molta gent no està preparada per al canvi que, si ho pensem bé, és molt radical respecte al que teniem fa vint anys. I no ho dic solament per la gent major (aquest cas és més comprensible), sino també per gent jove que no ha rebut una educació adequada i suficient per a acceptar la nova situació. Per a acabar-ho d’adobar, la crisi tampoc és que ajude massa a millorar les coses, ans al contrari, contribueix a crear aquest sentiment de competència que, unit amb el component racial y altres causes conjunturals, donen com a resultat un còctel poc recomanble com hem vist a Roquetas. Tant de bo que quede en això…en un cas aïllat.
Molt ben retrobat, amic Paco
A mí també m’agradaria contradir-me, però…
La gestió de la diversitat és complicadíssima, i més que ho serà. El que no sé del cert és si només és una tema d’educació. No et negue que s’ha de fer un gran esforç en aquesta direcció, però…
Em dona la impressió que també caldria recuperar aquell principi clàssic de no més deures sense drets -contra la normativa europea- i no més drets sense deures -contra el relativisme en l’esfera pública, en el carrer, en relació a allò que és de tots.
En tot cas, i com podràs percebre -ha de ser el pas dels anys-, m’estic convertint en un conservadoret de mena.